Salut mental i esport

  • Tiempo de lectura:7 minutos de lectura
Autor article
Salut mental i esport

Tots tenim present que salut mental i esport sovint estan relacionades directament. D’una banda, l’esport és una activitat que ajuda a mantenir un bon nivell de salut mental. També pot ajudar a superar moments en què el nostre estat emocional decau i perilla el nostre benestar emocional. D’altra banda, hi ha entorns on l’esport pot suposar una dificultat o ser el causant de problemàtiques de salut mental.

 

Nivel d’exigència.

Sovint es relaciona la problemàtica de salut mental a l’esport dintre d’entorns propers al món professional o de l’elit esportiva. Aquest aspecte es vincula directament a l’alt nivell d’exigència per aconseguir resultats, fet que s’intensifica amb l’entrada de sponsors i patrocinis en aquest sector. Conegut per tots és l’exigència de les marques patrocinadores per obtenir resultats que repercuteixen en les vendes.

Però aquest fet no es dóna només en el professionalisme esportiu, també apareix en esportistes amateurs o joves promeses de l’esport.

El cas mundialment conegut de Simone Biles, l’atleta que va arribar a Tòquio 2020 com una de les estrelles més grans del panorama esportiu mundial i que va acabar sent notícia pel seu abandonament, va donar visibilitat a les dificultats mentals que molts esportistes d’elit pateixen. Contràriament al que s’esperava, Biles, no va aconseguir aguantar la pressió per assolir tots els objectius marcats per aquells JJOO davant de milions d’espectadors que en vigilaven el seu rendiment a nivell mundial.

 

Esport i salut mental
L’estudi de Zoe Poucher.

Zoe poucher (Universitat de Toronto) va publicar el seu estudi sobre la prevalença de trastorns mentals als atletes canadencs a la revista Psychology of Sport and Exercise. Les dades de l’estudi van ser clares: el 41’4 % dels esportistes que es preparaven per als JJOO del 2020 complien els criteris de tall del manual diagnòstic i estadístic de trastorns mentals (DSM-5) per a l’ansietat, la depressió i el trastorn alimentari. A més, l’estudi va més enllà:

  • Un 31’7 d’esportistes van informar de símptomes de depressió.
  • Un 18.8 % va informar de símptomes d’ansietat.
  • Un 8,6 va donar puntuacions de risc alt de patir trastorn alimentari.

Gràcies al fet que esportistes de fama mundial comencen a tractar obertament els seus problemes de salut mental, afavoreixen el canvi de l’estigma a què s’enfronten molts.

No només afecta esportistes d’elit.

La problemàtica de salut mental a l’esport no està restringida a l’elit o l’àmbit professional. Només cal presenciar proves esportives amateurs o de categories infantils per observar el nivell d’exigència a què se sotmet, de vegades, aquests esportistes. Fruit del desig per aconseguir prestigi social o el reconeixement dels propis companys, els nivells de rendiment són una prioritat per sobre del “passar-ho bé” i “gaudir”.

Convé ressaltar que, aquest tipus de mentalitat, possibilita l’aparició de casos de dopatge en esportistes amateurs o aficionats.

Esport escolar
Canvi en el model educatiu.

Tota aquesta situació té el seu origen en la promoció d’un tipus de societat que premia i prioritza l’èxit, penalitzant aquells casos que no aconsegueixen els objectius establerts. Sovint no es tenen en compte les característiques de la persona o els procediments seguits per obtenir cert resultat. No hi ha adaptació a nivell individual i es mesura per igual a totes les persones. Aquest fet provoca un augment de la pressió per arribar als objectius, encara que no siguin reals ni assolibles, dificultant l’aprenentatge i la millora, i facilitant la pèrdua de confiança i d’autoestima. Com a conseqüència d’aquesta situació, poden aparèixer episodis d’ansietat, depressió, dificultats per gestionar la frustració… derivant en una disminució del benestar emocional.

Dintre del model educatiu i formatiu és necessari introduir i integrar l’avaluació de l’estat emocional dels infants i joves, i protegir aquest estat emocional amb matèries i aprenentatges relacionats amb l’educació emocional. 

La pràctica de l’esport com a promotor de la salut mental i física és un aspecte bàsic durant l’educació primària i secundària. A més, és un element facilitador per assolir models de vida activa a les properes generacions en detriment del model sedentari que, actualment, s’està imposant.

Practicar esport pel benestar emocional i l’estabilitat.

La pràctica de l’esport, a més de mantenir nivells òptims de salut mental (estabilitat emocional i desenvolupament cognitiu) permet desenvolupar les habilitats socials i com ens relacionem amb l’entorn. L’esport permet adquirir valors, habilitats i competències transversals que, durant la vida adulta, repercuteixen de manera directa en la salut mental individual i col·lectiva. No obstant, per aconseguir aquests resultats amb la pràctica de l’esport, cal que l’actitud de l’entorn dels infants i joves (família, formadors, entrenadors…) sigui en positiu, prioritzant un tipus d’activitat on l’esforç, l’autoestima, la millora personal i gaudir de l’esport per sobre dels resultats.

Un exemple dels beneficis de l’activitat física en el benestar emocional són les recomanacions per a persones amb diagnòstic TEA. La pràctica d’esport per a aquest col·lectiu suposa un impacte positiu per al benestar d’aquestes persones, reduint els trastorns conductuals i millorant la socialització i relació amb l’entorn. El benefici més important és la possibilitat de posar en pràctica i millorar les seves habilitats socials i motrius.

En definitiva, nadar, córrer, anar en bicicleta… qualsevol esport és vàlid per a mantenir una bona salut física i mental, però el més important és fer-ho gaudint.

Enllaços d’interès
Comparteix...
Etiquetas: , , ,