EL POTENCIAL DEL GRUP NATURAL EN EL PROCESSOS DE PROMOCIÓ SOCIAL

  • Tiempo de lectura:6 minutos de lectura
Fundació Secretariado Gitano
La importància de la intervenció grupa.

Una de les característiques de la intervenció realitzada a Fundació Secretariado Gitano és el format grupal que es dona a molts dels projectes i programes que realitzem. Aquesta elecció, de per si, no suposa un tret diferencial ni innovador, ja que son moltes les entitats i serveis que l’utilitzen per al desenvolupament de les seves iniciatives.

No obstant, que el grup de participants del projecte/programa estigui constituït, sovint, per grups naturals, és quelcom que observem característic de la nostra activitat. Son dinàmiques orgàniques les que ens porten a aquest escenari, que sorgeixen d’una acció social arrelada als barris, longitudinal, i amb la voluntat d’acompanyar no només a l’individu, si no al seu entorn proper. Des d’una perspectiva sistèmica de les relacions socials, observem aquesta realitat:

Si parlem del poble gitano, la família extensa pren una rellevància que, en general, manca en la resta de la població. Els cosins i cosines, en primer o segon grau, son una xarxa social i de suport indiscutible, amb els quals la relació va més enllà de l’àmbit familiar quan, a més a més, es resideix al mateix barri (en part, degut a la segregació residencial i la concentració de les persones excloses en determinats barris). En aquests casos, part de la família extensa son o han sigut companys d’escola, d’institut, amics i amigues amb les que has jugat als parcs i les places, veïns i veïnes, i sovint, membres de la mateixa congregació religiosa. Per tant, pretendre marcar una frontera en l’àmbit de la intervenció social i educativa, com és el cas dels itineraris pre-laborals i sociolaborals, quan a nivell sistèmic observem que no hi son – o al menys, no de forma artificial- és un element de reflexió, que des de la Fundació Secretariado Gitano, posem sobre la taula en aquest article.

Treballar per la vinculació

Totes les persones que ens dediquem a la intervenció i l’acció social sabem que la vinculació és condició sine qua non per al desenvolupament d’un projecte i la consecució dels seus objectius: la vinculació amb els i les professionals, en les intervencions individuals, i amb el/la professional i la resta de participants, quan el format és grupal. En el cas de la vinculació entre els participants d’un projecte, la vinculació es genera a partir de l’anomenat procés de grup, fenomen principalment estudiat per Natalio Kisnerman.

Tot i no disposar d’una evidència teòrica que sostingui aquesta opinió, creiem que el procés de grup en si, i els efectes transformadors i promocionadors de la pertinença al grup (i del què es treballa en ell), en el marc d’un projecte o programa socioeducatiu, son multiplicadors quan part del grup de participants està format per un o més grups naturals. Perquè la persona és sostinguda pel seu entorn més proper en un moment que pot ser delicat -en major o menor grau- per les expectatives, pors i reptes que entren en joc. I per altra banda, perquè l’individu es troba en un procés de transformació que va més enllà d’un mateix, perquè implica al grup d’iguals que conformen el seu dia a dia, és a dir, el microsistema en el que habita. Així sosté Andolfy (1977), afirmant que els grups naturals, com les famílies, son un tot orgànic que es manté en el temps per la relació d’interdependència de les seves parts entre si i dels demés sistemes que el rodegen, i que el canvi d’estat d’una unitat del sistema va seguit del canvi de les demés unitats.

Amb aquest article no proposem la intervenció dins del marc familiar, tot al contrari. Posem sobre la taula la proposta de detectar grups naturals, siguin del tipus que siguin, arrelats en un mateix territori, com a criteri d’inclusió a l’hora de definir projectes respectuosos amb els ritmes de cada persona, que possibilitin un major grau de vinculació a la resta de persones participants (i per tant, promoguin l’ampliació de la xarxa social més enllà d’aquest grup natural), al o la professional, i al projecte en si.

Precisament, en el marc de l’acompanyament en la inclusió sociolaboral de les persones joves, considerablement determinada per un malestar emocional cada cop més evident i generalitzat, és on hem de preguntar-nos quines metodologies faciliten l’adhesió als programes que poden suposar un benefici per la seva salut mental, amb vistes a una promoció social efectiva.

Sent la joventut la població a la que va dirigida aquest programa, franja d’edat on és més habitual que proliferin i es mantinguin els grups naturals (d’amistat, d’estudis, de veïnat, familiars), l’Ocell de foc pot ser un escenari en el qual avançar amb aquesta reflexió, i dur a la pràctica projectes amb aquestes característiques.
Que les pors, el malestar, o fins i tot el patiment psicològic no deixin a ningú enrere – ni sol-, tampoc en la intervenció social.

BIBLIOGRAFIA
Andolfy, M., Terapia familiar, un enfoque interaccional, Ed. Paidós, Barcelona, 1977, pág. 12
Comparteix...