Salut mental i ocupabilitat. Hi ha moltes variables que afecten a la nostra salut mental, però una a destacar és l’atur, el qual té uns efectes psicosocials molt importants. Hi ha una àmplia evidència empírica que assenyala la desocupació laboral com a impacte negatiu en el benestar psicològic de qui l’experimenta. Les persones desocupades, sobretot quan aquesta situació és totalment aliena a la seva voluntat, posseeixen un menor nivell de benestar psicològic que les que es troben actives en el món laboral.
Evidències científiques.
Des de fa uns anys, alguns especialistes de la psicologia i la medicina, com ara José Buendía (2010) al seu llibre “El impacto psicológico del desempleo”, parlen de la “Síndrome de l’aturat o de la invisibilitat” on les persones que el pateixen
mostren característiques com una menor tolerància a l’avorriment, disminució de la capacitat de concentració, sensació de desídia i apatia, irritabilitat, cansament, falta de gana, insomni o somnolència.
Segons l’estudi realitzat per Farré L., Fasani F. i Mueller H. (2019, Observatori social de “La Caixa”), entre el 12 i el 14% de les persones desocupades estan diagnòsticats de depressió crònica, ansietat crònica o d’un altre desordre mental derivat de la seva situació, davant el 8% de les persones ocupades laboralment. Aquestes dades ens apunten que l’atur produeix símptomes molt clars de depressió, insomni, ansietat, agressivitat i pèrdua d’autoestima, i si la situació de desocupació s’allarga en el temps aquests símptomes poden accentuar-se i inclús fer-se crònics.
Del Pozo et al. (2002), argumenta que, passat un any, més o menys, la persona que està aturada comença a dubtar seriosament sobre sí mateix, de la seva valia personal, de si és capaç d’exercir un nou treball professional, de tornar a estar en actiu i de ser útil.
Quines són les causes?
Una de les causes explicatives d’aquests malestars psicològics i emocionals, derivats de la desocupació laboral, és la pèrdua dels beneficis del treball. Quan una persona està activa en el món laboral estableix noves relacions socials, té la percepció de pertànyer a un grup, estructura i organització derivades de la rutina i els horaris laborals i té noves oportunitats pel desenvolupament personal i/o professional. Per tant, la persona que es troba activa en el món laboral té sensació de control de la seva pròpia vida, el qual està directament relacionat amb el benestar emocional i psicològic.
D’aquesta manera, es pot afirmar que la ocupabilitat laboral té uns efectes positius en la nostra salut mental i, és per això que, cal posar esforços en programes que acompanyin a les persones desocupades a recuperar la percepció de visibilitat, d’utilitat i de capacitat tant a nivell intern com extern: família, amics i empreses.
A través del treball d’aspectes com la motivació vers el canvi, l’autoconfiança, l’autonomia, la presa de decisions, la seguretat, la proactivitat… és a dir, acompanyar-les en la detecció de les seves pròpies habilitats i competències,es facilita la construcció d’una vida independent i de qualitat, provocant l’augment del sentiment de control dels esdeveniments vitals i la sensació d’ésser útils a la societat en la que habiten i interactuen.
Ecojove Ocell de Foc
El Programa Ocell de foc EcoJove respon a aquesta necessitat d’executar accions d’acompanyament integral a les persones que es troben fora del circuit laboral i/o formatiu i, específicament, es dirigeix a joves de 16 a 30 anys amb problemes de salut mental.
Des del programa es fa un acompanyament individual, grupal i comunitari per facilitar la inserció laboral i/o la recuperació de l’itinerari formatiu del o la jove, posant èmfasi en aspectes tant terapèutics com formatius i laborals i, per tant, al seu torn s’incideix en la millora del benestar emocional del o la jove.
Amb aquests acompanyaments es promou la creació de noves xarxes de suport social, aspecte fonamentals per sentir-nos segurs i reconeguts; el compartir experiències i reptes comuns que ajuden a trobar consol i comprensió; l’aprenentatge d’habilitats socials d’enfrontament per sentir-nos capaços i útils; l’oportunitat d’estimular i desenvolupar competències personals clau (com l’escolta activa, negociació i comunicació); la resignificació dels problemes actuals i la cerca de solucions; la identificació de capacitats, recursos i fortaleses, etc… les quals faciliten la millora del benestar emocional i psicològic dels i les joves i, per tant, faciliten la seva ocupabilitat laboral.
Conclusions.
Entre la ocupabilitat laboral i la salut mental es dona una relació bidireccional significativa, en la que quan un individu es troba inactiu en el món laboral el seu benestar psicològic disminueix, fet que repercuteix negativament en el sentiment de control de la seva pròpia vida i, per tant, dificulta la seva inserció de nou en el món laboral i formatiu ja que els sentiments d’indefensió minven la seva capacitat de resposta i d’acció. Per això és important que els joves desocupats se sentin acompanyats per professionals pro del seu benestar emocional. Cal acompanyar-los, apoderar-los i fer-los arribar el missatge de que són útils, visibles, i que són necessaris pel progrés social de la societat. Ells son i han de ser els protagonistes de la seva pròpia trajectòria vital, tant laboral com personal, tot i que hagin de recórrer a figures de suport emocional, laboral i/o formatiu.
Buendía J. (2010). El impacto psicològico del desempleo. Uiversidad de Murcia, Espanya: Editum.
Farré L., Fasani F. i Mueller H. (2019). ¿El desempleo daña la salud mental?. Observatori social de “La Caixa”.
Maria Aguilar, psicòloga
Alba Mayoral, treballadora social
Ocell de Foc – Fundació Idea
