El passat 29 de març, Ocell de Foc Ecojove va participar en la Jornada Diàlegs ATE, impulsada pel servei Aquí t’escoltem! de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu era generar un espai d’aprenentatge i intercanvi entre professionals de l’àmbit socioeducatiu que treballen amb joves. Aquesta catorzena edició versava sobre la gestió del dol («Acceptar el Dolor per abraçar la vida») i va acollir professionals de contextos molt diversos: educació formal i no formal, sanitat, administració o serveis socials entre altres.
La primera part, dinamitzada per Somos Estupendas, va fer una aproximació teòrica al concepte del dol.
Generalment, el dol s’associa amb la mort, però al llarg de la vida patim situacions de dol per motius molt diversos: ruptures amb amistats o de les relacions sexoafectives,
el fi de les diferents etapes vitals, els processos migratoris, els canvis de feina i corporals o l’adaptació de les perspectives a la realitat canviant també representen pèrdues que hem de processar i gestionar. El dol és una reacció natural i universal davant d’aquests canvis.
Quan es considera el dol un transtorn?
Malgrat que el dolor i la pena poden prolongar-se més o menys temps depenen de la persona i la seva situació, només es considera un trastorn si després d’un any, el dol condiciona significativament la vida diària de la persona.
L’adolescència i joventut és plena de dols relacionats amb els canvis corporals, formatius, relacionals i d’expectatives vitals. Sovint, els prejudicis de les persones adultes i els mites existents fan que no es treballi prou ni suficientment bé. Creure que no s’adonen d’aquestes pèrdues o que no tenen capacitat per gestionar-les, relativitzar-ne la importància, pensar que no volen compartir els seus sentiments, considerar que el temps ho curarà tot o pressuposar que no necessiten persones adultes en aquest procés, pot deixar al jovent desemparat. Fent això, desaprofitem una gran oportunitat d’aprenentatge. Al llarg de la vida patirem moltes pèrdues i molt diferents, i una bona experiència en la gestió dels dols d’adolescència i joventut ens podria dotar d’eines per facilitar-nos aquestes transicions.
Les dimensions del dol.
Sovint s’entén el dol com un procés que passa per diferents etapes perquè s’ha malinterpretat el conegut model de la psiquiatra Kübler-Ross (negació, ràbia, negociació, depressió i acceptació). Tanmateix, el dol, com la majoria d’emocions, no segueix un recorregut lineal inevitable i no es tracta d’anar superant etapes. És per això que altres models, com el de la psicoterapeuta Alba Payàs, parlen de dimensions amb tendències seqüencials.
Per acabar, vam compartir estratègies d’autocura. Així doncs, fer exercici o activitats creatives en l’àmbit físic; parlar amb amistats i escriure un diari en l’emocional; reduir exigències i no fer plans a llarg termini per l’àmbit cognitiu o escriure cartes i fer rituals de comiat per cuidar l’espiritualitat, són algunes de les estratègies de les quals disposem per passar el dol.
Tipus de dol.
Després de la parada per esmorzar, va començar la segona part. La van dinamitzar Som provisionals, una associació que treballa en xarxa per viure la mort amb consciència i sobirania.
Primer, vam fer petits grups per compartir dificultats i bones pràctiques en l’acompanyament de diferents tipus de dol. Per exemple, quan una persona migra, l’estructura familiar es transforma o hi ha canvis en les capacitats físiques i mentals d’una persona (et quedes sorda, t’han de tallar una extremitat per un accident, se’t detecta una malaltia degenerativa, etc.). Després, ens vam centrar en la importància dels rituals per superar el dol, en especial en aquells que es fan de forma col·lectiva i que serveixen per unir i consolar des de la comunitat. Actualment, la societat i els temps han canviat i el ritual de comiat o transició històrics marcat per la religió, poden no donar resposta a l’espiritualitat de determinades persones. Per sort, i tal com ens van compartir, existeixen moltes formes de ritualitzar aquestes experiències i només ens cal creativitat i voluntat.
Experiències en primera persona.
Tant la primera com la segona part de la jornada van complementar-se amb àudios d’experiències entorn el dol d’adolescents i joves usuàries del servei Aquí t’escoltem!. Val a dir que vam agrair que compartissin quines estratègies havien emprat, què els hi havia faltat, com ho veien des de la distància i què dirien a persones que estan en la mateixa situació. Com a professionals que treballem amb joves i que volem fomentar el benestar emocional, ens va ser molt útil escoltar els seus testimonis.
Finalment, ens vam acomiadar amb un ritual col·lectiu.
Al llarg de tot l’acte, una il·lustradora va dibuixar allò que anava succeint i els debats que es generaven. Els resultats són espectaculars!
A la jornada ens vam trobar amb les tècniques del nucli d’Ocell de foc de Ciutat Vella i l’Eixample i vam poder compartir impressions, posar-nos cara i reflexionar sobre com aplicar els aprenentatges de la jornada en el nostre programa.
Enllaços d’interès
- FUNDASIL; UNICEF (2020). Manual de capacitación para acompañamiento y abordaje del duelo. https://www.unicef.org/elsalvador/media/3191/file/Manual%20sobre%20Duelo.pdf
- Artaraz Ocerinjaúregui, Batirtze. Sierra García, Elsa. González Serrano, Fernando. García García, Jesús Ángel. Blanco Rubio, Verónica. Landa Petralanda, Víctor (2017). Guia sobre el duelo en la infancia y la adolescencia. Formación para madres, padres y profesorado. http://www.cop.es/uploads/PDF/GUIA-TRATAMIENTO-DUELO.pdf
- Lacasta Reverte, María Antonia (coord). Novellas Aguirre de Càrcer, Anna (coord). Guía para familiares en duelo. https://ico.gencat.cat/web/.content/minisite/ico/professionals/documents/qualy/arxius/doc_guia_para_familiares_en_duelo.pdf
- https://somosestupendas.com/
